Algunes Bases

(són de sentit comú, però ja se sap: aquest és el menys comú dels sentits ;-)

Com a punt de partida, pot ser bo posar sobre la taula i 'aclarir' alguns punts bàsics de la eterna lluita empresa-treballador:

Per una banda, caldria que els empresaris, managers, i caps tinguessin més en compte que:

• L'empresa no és cap eïna per fer diners a costa de la resta del món (treballadors, governs, medi ambient..)
• L'empresa té responsabilitats socials que van molt més enllà de ser el (tant benerat) motor de l'economia.
• Pel bé de l'empresa i l'economia no s'hi val tot.
• El treballador, molt abans que ser treballador, és una persona.
• L'empresa no té cap dret en aprofitar el cicles de l'economia per acomiadar en els moments dolents els treballadors que els han fet guanyar tants calers mentre l'economia ha anat bé.
• La majoria de treballadors sovint no tenim cap més ambició que fer la feina i cobrar, i no es pot pretendre que tothom s'entregui a l'empresa en cos i ànima com fan molts caps i empresaris (fins i tot a costa de la seva vida personal: ser el que es coneix com 'workaholic', un adicte a la feina).
• El paper dels governs no és protegir els interessos de les empreses, ni hem de pagar tots amb els nostres impostos subvencions destinades a que certes empreses creixin o subsisteixin, encara que sigui amb una gestió i model de negoci potser no prou bons.
• Sovint és difícil pels treballadors seguir unes directrius que ens manen i que potser no ens semblen encertades o amb les que no hi estem d'acord.

I per altra banda, els treballadors hauríem també de ser més conscients que:

• Ningú regala res, i ningú està obligat a donar-nos feina, mai.
• La feina ni els diners no piquen mai a la porta de casa, si es volen s'han de buscar amb totes les forces (i vendre per exemple, ho dic per experiència: pot ser una tasca difícil i molt desagraïda).
• L'empresa no és cap ONG, tot el contrari: busca el màxim benefici amb la mínima despesa.
• Ni l'empresari ni els 'jefes' no són ánimes caritatives que ens donen un sou per la nostra cara bonica: si ho fan és per que aportem molts beneficis, fins i tot de vàries vegades el nostre sou.
• Per molt de temps que portem treballant a la mateixa empresa no som insubstituibles ni l'empresa té cap obigació de ternir-nos-hi fins que ens jubilem si no fem prou bé la feina o si van maldades.
• Si tenim fills, hipoteca i altres càrregues, això en cap cas és responsabilitat de l'empresa on treballem, i aquesta no tindrà cap mirament en fer-nos fora si no fem prou bé la feina o no pot afrontar els nostre sou per falta de vendes per exemple.
• El bon ambient que pot haver (i és bo que hi hagi) a la feina no significa en cap moment que estiguem 'salvats de culpes' si les coses no van prou bé: si és necessari ens faran fora igual.
• La formació continuada i les ganes de millorar cada dia són fonamentals: els més preparats i els que rendeixen més a la feina són els que tenen sempre més oportunitats a tot arreu.
• L'atur no és una forma de viure, sinó en un ajut per casos d'emergència com per exemple el que molta gent està vivint i viurà durant aquesta crisi.
• Gestionar una empresa i fer que aquesta sigui rendible no és una tasca gens fàcil!

Una vegada tinguem clar tot això, potser podrem posar-nos d'acord empreses i treballadors i ser més competitius a l'empresa, al país i al món ;-)

Vinga, ja n'hi prou per avui
Fns la propera!

Presentació i motivació d'aquest bloc

En temps de crisi com els que estem vivint fa uns mesos, és més fàcil veure que el sistema té mancances (greus) que tard o d'hora ens afecten a tots. El que no és tant fàcil, és que ens adonem que a part de ser-ne 'víctimes' a la vegada en som tots partíceps i en tenim part de responsabilitat.

Les reaccions que aparèixen cada dia als mitjans de comunicació, tant per part de treballadors com d'empresaris em porten a pensar que hi ha certes coses que a mi em semblen evidents però que potser per la majoria no ho són tant. O potser és que estic equivocat!? Les ganes de compartir opinió, saber la dels demés i aprendre'n és el que m'ha empès a escriure aquest bloc.

Intentaré fer-ho sempre des d'un punt de vista racional i potser fins i tot amb certa 'sang freda', ja que per mi és l'única manera d'afrontar els problemes per mirar de solucionar-los. M'agradaria que això no es convertís en un niu de 'plors' i queixes personals explicats des d'un punt de vista individual, subjectiu i no-constructiu.

Potser hi haurà traballadors que es queixaran per que a vegades parli com un empresari sense escrúpols... de la mateixa manera que probablement hi haurà managers que pensaran que sóc un idealista o una espècie de 'progre'... Només diré que ni sóc un estudiant de 'embiei' (MBA) recent sortit de ESADE, ni pertanyo a cap sindicat de treballadors. No defenso a ultrança ni empreses ni treballadors, només pretenc explicar raonadament que els objectius d'uns i altres no estan tant lluny, que només cal alinear interessos i treballar en equip per sortir-hi tots guanyant: només cal crear una 'Consciència Coroporativa', pensar en el conjunt.

Sé que en temps de crisi puc ferir la sensiblitat de mes d'un: si us plau, que ningú se senti ofès pel que hi deixi escrit en aquest bloc, per que res està més lluny de la meva intenció.