(Crónica de una muerte anunciada)*1000

Ja farà un 3 setmanes que vaig veure un 30 minuts que parlava dels efectes de la crisi en gent del carrer. Em va semblar bastant impresionant algunes coses i actituds dels treballadors i gent humil que hi apareixien...

Per una banda, treballadors del sector tèxtil i d'empreses del totxo que tancaven i fotien a tothom al carrer. Crec que hi ha la sensació generalitzada entre els treballadors de que amb fer ells la seva feina cada dia, ja n'hi ha prou per tenir 'in eternum' aquella feina i els hi sembla impossible o difícil que l'empresa deixi de ser competitiva, vengui menys i/o comenci a tenir deutes, i hagi de tancar... Tampoc ningú pensa mai si el que fa cada dia 'com un autòmata' proporciona valor! (es pot estar fent perfectament la feina que se'ns ha encarregat fer i no proporcionar valor, ni a l'empresa, ni al món). A part, hi ha sectors, com els 2 mencionats, en els que s'hi repeteixen 'crónicas de una muerte anunciada'! Si el q fas ho pot fer un xinès (textil, producció automòvil, etc.), o respon a una necessitat totalment temporal o insostenible en el temps (per ex. sector de la construcció), ja tardes en buscar-te una altra feina! Ràpid! (feliçitats Cèlia per aprofitar tant bé la teva oportunitat de marxar d'on érets! :)

I per altra banda, també hi van sortir inmigrants que es van hipotecar només arribar i ara demanen ajuda! my god! una dona que arriba aquí, obre un negoci de pollastres a l'ast (que és l'invent del segle i proporciona tant valor que era impossible que pogués anar malament.. ¬_¬), es va endeutar fins al capdamunt, i ara no pot fer-hi font i demanava ajuda als bancs.. deia tota sorpresa algo com: 'los bancos no me ayudan! solo me alargan el plazo de la hipoteca para que les pague más y más intereses..' Qllons! però què més vol?! :-O Davant de (primer) comportaments irresponsables i irracionals, i (després) de reaccions així davant els problemes, la veritat.. no tinc paraules (o en tinc però millor me les callo, pq potser ofendria a més d'un). Els bancs no són ONGs a qui demanar 'una ayudita'! jejeje No entenc la gent amb què pensa...

Animo a tothom que el dilluns quan vagi a la feina es pregunti francament si aporta valor fent el q fa, i que si creu que podria millorar-ho, faci tot el possible per fer-ho! Una actitud proactiva a la feina és de les millors armes contra els acomiadaments.

Bon finde! :)

Crisi? potser.. Però la linia de projectors creix un 28% al mes!

Amb el soci estem molt contents de com va evolucionant la línia de projectors i accessoris que vam iniciar fa cosa d'un any i mig a Innova22, posant en marxa un senzill catàleg online de projectors, 'per provar aviam que tal anava': creant la web http://www.proyectoresok.com/

Des de setembre-octubre del l'any passat a més, veient que en trèiem fruits tot i el (relativament) poc esforç dedicat, vam decidir donar-hi un bon impuls amb la addició de la possibilitat de pagar online (e-commerce), i amb la inclusió a la web de més de 4.000 models de làmpares de recanvi per a projectors, millores que va anar acompanyades d'una forta pujada en la inversió en publicitat tant online al Google com offline a la revista WhatHiFi especialitzada en Home Cinema i destinada a mercat massiu.

I ara ens trobem que, tot i la *refotuda crisi* que tenim tots a la boca i a la tele cada dia, la facturació de ProyectoresOK creix de manera sostinguda un 28% de mitja cada mes... Sembla mentida! anem contra corrent com els salmons...

Espero que sapiguem fer-ho durar i que el gràfic no es faci pla fins d'aquí molts mesos.

Salut!

Algunes Bases

(són de sentit comú, però ja se sap: aquest és el menys comú dels sentits ;-)

Com a punt de partida, pot ser bo posar sobre la taula i 'aclarir' alguns punts bàsics de la eterna lluita empresa-treballador:

Per una banda, caldria que els empresaris, managers, i caps tinguessin més en compte que:

• L'empresa no és cap eïna per fer diners a costa de la resta del món (treballadors, governs, medi ambient..)
• L'empresa té responsabilitats socials que van molt més enllà de ser el (tant benerat) motor de l'economia.
• Pel bé de l'empresa i l'economia no s'hi val tot.
• El treballador, molt abans que ser treballador, és una persona.
• L'empresa no té cap dret en aprofitar el cicles de l'economia per acomiadar en els moments dolents els treballadors que els han fet guanyar tants calers mentre l'economia ha anat bé.
• La majoria de treballadors sovint no tenim cap més ambició que fer la feina i cobrar, i no es pot pretendre que tothom s'entregui a l'empresa en cos i ànima com fan molts caps i empresaris (fins i tot a costa de la seva vida personal: ser el que es coneix com 'workaholic', un adicte a la feina).
• El paper dels governs no és protegir els interessos de les empreses, ni hem de pagar tots amb els nostres impostos subvencions destinades a que certes empreses creixin o subsisteixin, encara que sigui amb una gestió i model de negoci potser no prou bons.
• Sovint és difícil pels treballadors seguir unes directrius que ens manen i que potser no ens semblen encertades o amb les que no hi estem d'acord.

I per altra banda, els treballadors hauríem també de ser més conscients que:

• Ningú regala res, i ningú està obligat a donar-nos feina, mai.
• La feina ni els diners no piquen mai a la porta de casa, si es volen s'han de buscar amb totes les forces (i vendre per exemple, ho dic per experiència: pot ser una tasca difícil i molt desagraïda).
• L'empresa no és cap ONG, tot el contrari: busca el màxim benefici amb la mínima despesa.
• Ni l'empresari ni els 'jefes' no són ánimes caritatives que ens donen un sou per la nostra cara bonica: si ho fan és per que aportem molts beneficis, fins i tot de vàries vegades el nostre sou.
• Per molt de temps que portem treballant a la mateixa empresa no som insubstituibles ni l'empresa té cap obigació de ternir-nos-hi fins que ens jubilem si no fem prou bé la feina o si van maldades.
• Si tenim fills, hipoteca i altres càrregues, això en cap cas és responsabilitat de l'empresa on treballem, i aquesta no tindrà cap mirament en fer-nos fora si no fem prou bé la feina o no pot afrontar els nostre sou per falta de vendes per exemple.
• El bon ambient que pot haver (i és bo que hi hagi) a la feina no significa en cap moment que estiguem 'salvats de culpes' si les coses no van prou bé: si és necessari ens faran fora igual.
• La formació continuada i les ganes de millorar cada dia són fonamentals: els més preparats i els que rendeixen més a la feina són els que tenen sempre més oportunitats a tot arreu.
• L'atur no és una forma de viure, sinó en un ajut per casos d'emergència com per exemple el que molta gent està vivint i viurà durant aquesta crisi.
• Gestionar una empresa i fer que aquesta sigui rendible no és una tasca gens fàcil!

Una vegada tinguem clar tot això, potser podrem posar-nos d'acord empreses i treballadors i ser més competitius a l'empresa, al país i al món ;-)

Vinga, ja n'hi prou per avui
Fns la propera!

Presentació i motivació d'aquest bloc

En temps de crisi com els que estem vivint fa uns mesos, és més fàcil veure que el sistema té mancances (greus) que tard o d'hora ens afecten a tots. El que no és tant fàcil, és que ens adonem que a part de ser-ne 'víctimes' a la vegada en som tots partíceps i en tenim part de responsabilitat.

Les reaccions que aparèixen cada dia als mitjans de comunicació, tant per part de treballadors com d'empresaris em porten a pensar que hi ha certes coses que a mi em semblen evidents però que potser per la majoria no ho són tant. O potser és que estic equivocat!? Les ganes de compartir opinió, saber la dels demés i aprendre'n és el que m'ha empès a escriure aquest bloc.

Intentaré fer-ho sempre des d'un punt de vista racional i potser fins i tot amb certa 'sang freda', ja que per mi és l'única manera d'afrontar els problemes per mirar de solucionar-los. M'agradaria que això no es convertís en un niu de 'plors' i queixes personals explicats des d'un punt de vista individual, subjectiu i no-constructiu.

Potser hi haurà traballadors que es queixaran per que a vegades parli com un empresari sense escrúpols... de la mateixa manera que probablement hi haurà managers que pensaran que sóc un idealista o una espècie de 'progre'... Només diré que ni sóc un estudiant de 'embiei' (MBA) recent sortit de ESADE, ni pertanyo a cap sindicat de treballadors. No defenso a ultrança ni empreses ni treballadors, només pretenc explicar raonadament que els objectius d'uns i altres no estan tant lluny, que només cal alinear interessos i treballar en equip per sortir-hi tots guanyant: només cal crear una 'Consciència Coroporativa', pensar en el conjunt.

Sé que en temps de crisi puc ferir la sensiblitat de mes d'un: si us plau, que ningú se senti ofès pel que hi deixi escrit en aquest bloc, per que res està més lluny de la meva intenció.