(Crónica de una muerte anunciada)*1000

Ja farà un 3 setmanes que vaig veure un 30 minuts que parlava dels efectes de la crisi en gent del carrer. Em va semblar bastant impresionant algunes coses i actituds dels treballadors i gent humil que hi apareixien...

Per una banda, treballadors del sector tèxtil i d'empreses del totxo que tancaven i fotien a tothom al carrer. Crec que hi ha la sensació generalitzada entre els treballadors de que amb fer ells la seva feina cada dia, ja n'hi ha prou per tenir 'in eternum' aquella feina i els hi sembla impossible o difícil que l'empresa deixi de ser competitiva, vengui menys i/o comenci a tenir deutes, i hagi de tancar... Tampoc ningú pensa mai si el que fa cada dia 'com un autòmata' proporciona valor! (es pot estar fent perfectament la feina que se'ns ha encarregat fer i no proporcionar valor, ni a l'empresa, ni al món). A part, hi ha sectors, com els 2 mencionats, en els que s'hi repeteixen 'crónicas de una muerte anunciada'! Si el q fas ho pot fer un xinès (textil, producció automòvil, etc.), o respon a una necessitat totalment temporal o insostenible en el temps (per ex. sector de la construcció), ja tardes en buscar-te una altra feina! Ràpid! (feliçitats Cèlia per aprofitar tant bé la teva oportunitat de marxar d'on érets! :)

I per altra banda, també hi van sortir inmigrants que es van hipotecar només arribar i ara demanen ajuda! my god! una dona que arriba aquí, obre un negoci de pollastres a l'ast (que és l'invent del segle i proporciona tant valor que era impossible que pogués anar malament.. ¬_¬), es va endeutar fins al capdamunt, i ara no pot fer-hi font i demanava ajuda als bancs.. deia tota sorpresa algo com: 'los bancos no me ayudan! solo me alargan el plazo de la hipoteca para que les pague más y más intereses..' Qllons! però què més vol?! :-O Davant de (primer) comportaments irresponsables i irracionals, i (després) de reaccions així davant els problemes, la veritat.. no tinc paraules (o en tinc però millor me les callo, pq potser ofendria a més d'un). Els bancs no són ONGs a qui demanar 'una ayudita'! jejeje No entenc la gent amb què pensa...

Animo a tothom que el dilluns quan vagi a la feina es pregunti francament si aporta valor fent el q fa, i que si creu que podria millorar-ho, faci tot el possible per fer-ho! Una actitud proactiva a la feina és de les millors armes contra els acomiadaments.

Bon finde! :)